Adaptant la Mediterrània al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos

Jornada Internacional

24 d’abril de 2018

Institut d’Estudis Catalans (c/Carme 47, Barcelona)

El canvi climàtic, l’explotació dels recursos naturals i els canvis en els usos del territori ja estan  impactant, i ho faran encara més, en la disponibilitat d’aigua de les regions de la conca mediterrània. Els ecosistemes forestals, l’agricultura i les masses d’aigua de la Mediterrània hauran d’adaptar-se a un clima progressivament més càlid i més àrid. Per això és necessari que científics, gestors i societat acordin les solucions que facin possible l’adaptació dels nostres sistemes agroforestals i urbans.

En aquest context, el projecte LIFE MEDACC (2013-2018), impulsat per l’OCCC, el CREAF, l’IPE-CSIC i l’IRTA, ha avaluat les vulnerabilitats presents i futures als impactes del canvi climàtic en tres conques catalanes (la Muga, el Segre i el Ter) i ha dissenyat, executat i monitoritzat diverses mesures d’adaptació innovadores per a reduir llur vulnerabilitat.

La jornada que proposem vol ser un espai de reflexió entorn els reptes que l’adaptació als impactes del canvi global, especialment en l’ús de l’aigua, la gestió forestal i l’agricultura, suposen per als nostres territoris i la nostra societat. Per fer-ho, hi participaran experts en la temàtica, es presentaran els resultats concrets obtinguts pel projecte LIFE MEDACC, i es celebrarà una taula rodona amb gestors, experts i actors de les tres conques per debatre sobre la viabilitat local de l’adaptació en aquests àmbits.

Fulletó de la jornada

Més informació

Inscripcions (fins el 29 de març de 2018)

Presentació del projecte LIFE MixforChange: gestió per a l’adaptació al canvi climàtic de masses mixtes

11 d’octubre de 2017

Sant Celoni

Els escenaris climàtics pronostiquen en un futur immediat un increment del dèficit hídric que pot afectar d’una manera important els boscos. En aquest context, l’any 2016 es va iniciar el projecte LIFE MixForChange, amb una durada de 5 anys, el qual pretén millorar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic del bosc mediterrani subhumit mixte. L’objectiu principal del projecte és implementar noves tècniques de gestió forestal per augmentar la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic d’aquests tipus de boscos.

La jornada pretén presentar el projecte, les actuacions realitzades fins ara i les actuacions futures en alzinars, rouredes, castanyedes i pinedes de l’àmbit del Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt, Collsacabra i Ripollès.

Més informació i inscripcions

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d'alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Article de referència:

Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Notícia original: Blog del CREAF

Informe de resultats de l’enquesta de coneixement expert de la vulnerabilitat al canvi climàtic de les principals espècies forestals de Catalunya

Les dades de les enquestes van ser recollides durant la realització dels tallers de divulgació de l’informe CANVIBOSC realitzats a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Tortosa i la Seu d’Urgell durant la primavera de 2014.

Arran de l’encarrèc dels treballs que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic realitzà al CREAF, la tardor del 2013 es va publicar l’informe CANVIBOSC, que pretenia esclarir i sintetitzar la informació científica publicada referent als impactes sobre les espècies forestals de Catalunya de tres de les principals amenaces del canvi climàtic: la sequera, els incendis i les plagues forestals.

A les conclusions d’aquest informe es va fer una primera aproximació de classificació de les espècies segons la seva vulnerabilitat a la sequera i als incendis, fruit del buidatge científic i del coneixement dels mateixos autors de l’informe.

En aquest sentit, es va creure interessant ampliar, complementar i enriquir aquesta classificació a partir del coneixement d’altres experts en la matèria mitjançant uns qüestionaris. Les dades de les enquestes van ser recollides durant la realització dels tallers de divulgació de l’informe CANVIBOSC realitzats a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Tortosa i la Seu d’Urgell durant la primavera de 2014.

Posteriorment també es va enviar el qüestionari a una llista d’experts del món forestal. En el document adjunt trobareu l’informe de resultats de les 90 enquestes realitzades en total.

Informe resultats vulnerabilitat espècies forestals

Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic